Dear friends,
Continuant amb la meva
intenció d’apropar-vos la millor música en llengua anglesa,
no podia fer altra cosa que acabar dedicant un petit espai a
The Doors, una banda mítica dels seixanta.
Doncs, en definitiva, qui
no ha sentit a parlar d’aquesta formació que van tenir una
influència tan decisiva en l’evolució de la música del
segle XX? Bé, potser molts, però ells s'ho perden!
Aquest grup
californià va iniciar la
seva trajectòria musical el 1967 amb la publicació de l’àlbum
The Doors, que a la vegada serviria com a nom
pel grup. Nom que té el seu origen en un poema de l’autor anglès
del segle XVI William Blake.
El grup va
dissoldre’s després de quatre anys, el 1971, amb la marxa
del seu cantant i ànima del grup, Jim Morrison .
La banda va tocar en
un període força delicat per a la
història dels Estats Units, amb la participació del país a
la guerra del Vietnam, que va costar la vida a molts joves
nord-americans, i va provocar el moviment
antibel·licista més gran de la història del país amb l’ irrupció del moviment hippie que va
aviat va prendre com a un dels seus referents a The doors,
precisament.
Al 1971, Jim
Morrison va emigrar a França amb la intenció, segons ell, de
dedicar-se a la seva veritable vocació, la poesia. Però
diuen les males llengües que la seva veritable intenció era
escapar de la justícia americana per presumptes delictes
d’escàndol públic i de ser enviat a la guerra del Vietnam.
En tot cas va morir poc després d’un atac de cor, fent ja
impossible la reconstrucció de la banda.
Enrere van quedar les
seves cançons. Ara autèntics clàssics de la música rock com
Break on Through to the Other Side,
Light My Fire, Riders on
the Storm, L.A Woman i per suposat la que aquí us presento
The End (El final) , una cançó mítica de
la que espero gaudiu, de
les que ja no se’n fan, començant per la seva duració
(gairebé 12 minuts). La seva melodia, barreja de tradició
oriental i occidental, ens captiva i relaxa,
alhora que ens transporta a un món oníric i difícil d’interpretar,
que ens transmet malgrat tot un univers d’angoixa, horror i por.
Pura poesia de la més alta qualitat. Cançó que va ser
escollida, encertadament, per Francis Ford Coppola com a
banda sonora dels seu film Apocalypse Now, amb
Martin Sheen i Marlon Brando pel·lícula que
intenta reflectir els horrors del Vietnam.
Igualment si desitgeu més
informació sobre el grup us recomano la web oficial www.thedoors.com
on podreu escoltar diverses cançons. Finalment, m’agradaria dedicar aquesta cançó al meu amic i gran
professor d’anglès, així com gran fan dels Doors, Xavier Gascón.
Aquí en teniu la lletra:
